“Bombardeig, violació del tractat de
El conveni signat a l'Haia el 1923 per Gran Bretanya, França, Itàlia, Japó, Estats Units i Holanda que, quant a la guerra aèria, deia:
- Article 22. El bombardeig aeri amb el fi d'aterrir la població civil, o de destruir o malmetre la propietat privada sense caràcter militar, o de ferir els no combatents, és prohibit.
- Article 24, paràgraf 1. El bombardeig aeri només és legítim quan va adreçat contra un objectiu militar, és a dir, un objectiu la destrucció total o parcial del qual constituiria per al bel·ligerant un avantatge militar clar.
La violació d’aquestes normes, commocionà tot el món. Barcelona és convertí en el centre d’atenció, i desenes de països expressaren el rebuig que sentien per aquell acte inhumà. Els governs francès i britànic, van enviar notes al general Franco en les quals manifestaven el seu horror, i des de Londres van instar al Vaticà perquè pressiones per acabar amb els bombardeigs a la població civil.
El ministre d’Estat americà, Cordell Hull, va escriure el text de protesta següent: “En aquesta ocasió la pèrdua de vides humanes en la població civil no combatent és potser més gran del que mai ho hagi estat a la història, crec que estic parlant en nom de tota la població nord-americana quan expresso un sentiment d’horror per tot el que ha succeït a Barcelona i quan expresso la profunda esperança que en el futur els centres de població civil no seran ja objecte de bombardeigs militars des de l’aire.” Cito aquest text, per mostrar, que allò que és volia evitar en un futur, no és complí, ja que durant el transcurs de la guerra de 1936-1939, els bombardeigs civils van convertir-se en una pràctica habitual i també durant la subsegüent confrontació mundial i els posteriors conflictes bèl·lics a tot el planeta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario