Els bombardeigs del març de 1938

Els bombardeigs més culminants que s’efectuaren sobre Catalunya durant la guerra civil van ser els dies 16, 17, i 18 de març de 1938 a Barcelona. Fins aquells dies tots els atacs que patí la ciutat, només havien afectat la costa, el port i la Barceloneta. Aquesta monotonia, feu que els habitants, no sense angoixa, s’anessin habituant a una certa presencia dels avions enemics. Tot això va canviar radicalment a partir d’aquells tres dies de març, ja esmentats, quan per primer cop, es va atacar repetidament el centre d’una gran ciutat bombardejant des de l’aire tenint aterroritzada tota la població durant quasi dos dies de manera continuada.

L’ordre de bombardejar el centre de Barcelona la va donar Mussolini en persona. La nit del 16 de març de 1938 el general Velaridi, cap de l’aviació legionària italiana a les Balears, rebé un telegrama urgent de Roma enviat pel general Valle, sotssecretari de l’aviació militar, amb el text “Iniciar des d’aquesta nit acció violenta sobre Barcelona amb martelleig espaiat en el temps”

Posteriorment, Mussolini va decretar que aquells bombardeigs estaven destinats a desmembrar la moral dels republicans mentre els nacionals avançaven per l’Aragó, però historiadors plantegen si en realitat fou un atac de gelosia després de l’anexió d’Àustria per Hitler, o una acció prèviament estudiada dirigida a França perquè aquesta estava apunt d’efectuar un venda massiva d’armes al govern republicà. Tots aquells atacs efectuats a Barcelona serviren a l’aviació italiana per experimentar noves tàctiques militars.

Era el primer cop a la història que s’utilitzava la tàctica del bombardeig sobre la població civil.

Els atacs a Barcelona

Entre les deu de la nit del dia 16 i les tres de la tarda del 18 hi va haver entre deu i tretze atacs. Segons les dades de la ciutat, al llarg d’aquests tres dies va esser bombardejada durant 26 minut, més o menys, però la por i la tensió dels ciutadans va ser constant.

La zona més afectada va ser, aproximadament la limitada pels carrers d’ Entença, de Córsega i de Marina, fora d’algunes accions de Sant Gervasi, la Sagrera i Montjuïc. S’ensorraren i es malmeteren nombrosos edificis, per exemple l’hotel Colom, el cinema Novetats..etc, però s’hi s’hagués d’esmentar la destrossa més terrible que va haver-hi fou la d’un camió d’explosius. L’escena tingué lloc el dia 17 a tres quarts de dues de la tarda. Una Bomba llançada des d’uns 5.500m va esclatar a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer de Balmes, impactant sobre un camió militar carregat d’explosius que estava aturat en un control. La destrucció fou enorme i deixa una enorme columna de fum.

Anecdòticament, els diaris francesos, anglesos i nord-americans especularen sobre nova bomba de gran destrucció.

Els sistemes d’avís eren inoperants, ja que davant les onades de bombardejos i les alarmes, reals o falses, no se sabia si el perill era imminent o no, o no s’indicava els inicis d’una incursió d’una altra. A més a més, com que els bombarders no seguien, generalment punts militars, els ciutadans es podien trobar bombardejats a qualsevol punt de la ciutat.

El 26 de març, la Generalitat feu un recompte de les víctimes i de destrosses. El resultat: macabre. 875 morts, d’ entre ells 118 nens i nenes, i més de 1.500 ferits. 48 edificis destruïts totalment i 75 amb greus desperfectes.

A mesura que anaren passant els dies aquell llistat de víctimes quedà curt. S’anaren trobant cadàver rere cadàver sota les runes. Setmanes després el balanç total fou de 979 morts.

La tragèdia que visqué Barcelona, fou una veritable barbàrie, mai experimentada abans enlloc del planeta. Les seqüeles desmembraren nombroses famílies innocents davant d’aquell conflicte.