Barcelona contra el feixisme: Juliol de 1936 enfrontaments a Plaça Catalunya

Zones revoltades

La matinada del diumenge 19 de juliol una part de la guarnició de Barcelona va sortir sublevada de les seves casernes, d’acord amb les instruccions que des de Pamplona havia donat el general Emilio Mola.

La direcció de la revolta militar va recaure en el general M.Goded; el pla d’acció era obra d’un grup de joves oficials de la Unió Militar Espanyola (UME), el més actius dels quals era el capità L.López Varela, que comptaven amb l’ajut de civils d’extrema dreta, falangistes, carlins, de Renovación Española. La gran majoria d’aquests militars, a l’hora d’iniciar l’aixecament no és presentaren a les casernes.

Confiats tots, després del ràpid contraatac militar del 6 d’octubre del 1934 i del seu fàcil èxit, el pla de la sublevació estava mal concebut i ignorava o menyspreava, la possible reacció republicana. Tampoc la guarnició no era unànime, molts generals no eren partidaris de la revolta. Molts dels facciosos hagueren de detenir molts oficials abans de sortir al carrer.

La Guàrdia Civil i el cos de Seguretat i Assalt depenien de la Generalitat, després del traspàs de servies. La lleialtat de la primera a les autoritats era dubtosa, no pas així la dels segons, manats pel comandandant Arrondo.

Una companyia de militars aixecats – a la qual se suma un petit grup de falangistes- va sortir de la caserna de Pedralbes, cap a un quart de cinc del 19 de juliol, avançaren per la Diagonal i el carrer Urgell fins a la Gran Via; aquí es dividiren i mentre uns anaven per la Ronda de Sant Pau en direcció al Paral·lel per ajudar als revoltats de Capitania, al passeig Colom, els altres serien detinguts a Plaça Catalunya. Cap a les cinc del matí va sortir, a peu, un regiment de cavalleria de la caserna del carrer de Tarragona, un grup del qual va arribar a la plaça Espanya, un altre a la bretxa de Sant Pau, pel Paral·lel, i un tercer a la plaça de la universitat. Des de la caserna de Travessera van sortir tres esquadrons que anaren fins a passeig de Gràcia, però allí foren aturats per barricades d’obrers.

Quan la resistència anà controlant la situació, començaren a encerclar les casernes que encara no havien actuat.

Així doncs, aquell migdia, ja era evident que els aixecats, no havien aconseguit els seus propòsits, però per seguretat, el president Companys fou traslladat a la comissaria de la Via Laietana, perquè és considerava un lloc més segur i protegit.

La reacció popular contra l’aixecament fou molt àmplia. La nit del 18 de juliol les organitzacions obreres estaven alerta i vigilant les casernes. Quan la tropa sortí, la matinada del 19, les sirenes de les fàbriques i dels vaixells del port no pararen de sonar. Milers de militants i d’espontanis s’anaren concentraren als llocs de lluita, per recollir les armes dels mort, dels ferits i dels presoners i poder-les utilitzar contra els facciosos. És difícil esbrinar qui fou la peça clau de la victòria, si les forces de l’ordre o els voluntaris civil. En tot cas, és evident que la moral dels uns donava sort als altres i la sort d’uns donava moral als altres.

El general Goded, tancat a capitania, va fer tot el possibles per mobilitzar més forces militars, al veure que el cop planejat de prendre Barcelona no resultava. Va intentar convèncer que la Guàrdia Civil se sumes. Per no ho va aconseguir, tot al contrari, cap a les dues del migdia del 19, un columna de guàrdies civils és desplaçà fins a Plaça Catalunya per acabar, juntament amb la multitud d’armes i les forces d’assalt amb la resistència dels rebels. A mitja tarda, el centre de Barcelona era lliure de facciosos.

El president Companys va convèncer més tard Goded, perquè anuncies la seva derrota per radio per evitar en un futur una altre vessament de sang inútil. El discurs de Goded, tingué un gran ressò per tota Espanya i Catalunya. Segons fonts de l’època, a Lleida, Girona i a Figueres, els rebels, desanimats pel missatge tornaren a les seves casernes.

La victòria de la Generalitat i dels voluntaris armats a Barcelona va produir instantàniament la fi de l’alçament a Catalunya.